La hipnosi és un estat natural en el que la persona està centrada en sí mateixa, i l’hipnotitzador la condueix suaument a descobrir o canviar estats d’ànim, pensaments i conductes, amb finalitats terapèutiques.

És una de les tècniques més antigues dins la psicologia, que va ser molt útil fa anys, abans de la proliferació dels fàrmacs. Darrerament s’ha rescatat, s’ha investigat científicament i s’ensenya a la universitat, sent cada cop més utilitzada per la seva eficàcia en múltiples aplicacions terapèutiques.

La hipnosi que coneixem per la televisió només és un espectacle, i ha creat algunes confusions: per exemple en hipnosi l’hipnotitzador no domina la ment de l’hipnotitzat. En realitat només s’hipnotitzarà aquella persona que hi estigui predisposada, i ningú perd la seva consciència ni la seva voluntat, és a dir, la persona hipnotitzada només farà el que vulgui fer, podent sortir de l’estat d’hipnosi quan vulgui, i podent recordar després tot el que vulgui.

Només hi ha dos requisits per a ser hipnotitzat: voler fer-ho i tenir un mínim d’intel·ligència que garanteixi la capacitat de concentració necessària. Això significa que gaire bé tothom pot ser hipnotitzat.

La hipnosi no és màgica: tot el que s’aconsegueix canviar a través de la hipnosi es podria fer sense entrar en hipnosi però amb més temps i esforç. En realitat un dels avantatges d’utilitzar la hipnosi està en la seva capacitat d’aprofitar els recursos de la ment inconscient.

Algunes situacions en les que pot utilitzar-se la hipnosi són: l’insomni, la tensió muscular, l’estrès, l’ansietat, les pors, augmentar la concentració davant d’un examen, deixar de fumar o de mossegar-se les ungles, controlar la gana, controlar el dolor crònic, en el tractament d’atacs de pànic, control de la ira, per potenciar l’autoestima, per a revisió de vida i múltiples aplicacions més.

Amb titulació de la Universitat de Barcelona