Què és el trastorn de l’espectre autista?

El trastorn de l’espectre autista (TEA) es caracteritza per un conjunt d’alteracions en tres àmbits del desenvolupament:

  • Les relacions socials
  • La comunicació, tant verbal com no verbal.
  • Els comportaments repetitius i estereotipats.

Dins de l’espectre autista hi ha un gran repertori de comportaments possibles, entre ells: problemes de llenguatge verbal, dificultats de processament cognitiu, alteracions en l’expressió d’emocions, desadaptació davant els canvis de rutines, alta o baixa sensibilitat sensorial (als sorolls per exemple), dificultat per interpretar i donar resposta a senyals socials subtils (un gest, una mirada, un to de veu…), llenguatge corporal desajustat, dificultat per entendre el punt de vista dels altres, etc.

Així doncs, el TEA consisteix en un conjunt ampli de símptomes que es presenten en combinacions i intensitats diferents per a cada persona. Per tant trobem nens molt diferents dins de l’espectre autista.

 

Com es diagnostica?

No hi ha un símptoma concret que determini el diagnòstic i cap prova mèdica concloent. El diagnòstic es fa a partir de l’observació del nen o nena per part d’experts, de proves psicomètriques i d’entrevistes estructurades amb la col·laboració dels pares, els mestres i altres persones de l’entorn del nen.

Per tal d’unificar el diagnòstic s’estableix un límit convencional que indica si la persona se la considera dins de l’espectre autista, en funció del tipus, el nombre i la intensitat dels símptomes que presenta. Així els nens que puntuen per damunt del límit es diagnostiquen de trastorn de l’espectre autista i els que puntuen per sota del límit no reben el diagnòstic, encara que també presentin algunes mancances.

 

S’ha de tractar?

No hi ha tractament mèdic però si que s’ha demostrat eficaç la teràpia conductual.

És important detectar i tractar el TEA el més aviat possible per tal d’ajudar a reduir els símptomes i així afavorir les possibilitats d’adaptació de la persona a mig i llarg termini.

 

I els nens que tenen només algunes característiques de l’espectre autista però no suficients com per rebre el diagnòstic de TEA, s’han de tractar?

La resposta és SI. Són persones amb algun grau de dificultat en alguna de les tres àrees de l’espectre (interacció social, comunicació, conductes repetitives…), i per tant necessiten ajuda per a desenvolupar estratègies d’adaptació. Tot i que el seu pronòstic serà millor que el d’un nen amb TEA, aquests nens tenen unes mancances situades en “terra de ningú”: no són TEA però tampoc es comporten com els altres nens de la seva edat. I aquestes dificultats que presenten donen lloc diversos problemes al llarg del seu desenvolupament.

No és estrany trobar adults propers a aquests nens que pensen que es comporten malament o són tímids, immadurs, ganduls, mentiders, o conflictius. Les correccions educatives derivades d’aquesta anàlisi no poden ajudar a aquests nens.

Detectar de manera correcta aquestes mancances ajudarà a l’entorn d’aquests nens a interpretar de manera adequada el seu comportament i així poder comprendre’ls i donar-los la resposta més ajustada a les seves necessitats.