1. Primer cal estimular el llenguatge: des de ben petits cal que tinguem converses variades amb els nens, que els ensenyem el vocabulari correcte, que els llegim contes i que fomentem diferents activitats que generin múltiples relats.

2. Cal vigilar les hores que els nens es passen davant la pantalla: quan els nens juguen a jocs de pantalla predomina la imatge i no generen relat ni reflexió. S’estimulen la velocitat de reacció i les habilitats perceptives visuals, en detriment del llenguatge i el pensament reflexiu. Cal trobar l’equilibri entre les diferents activitats dels nens perquè també utilitzin el llenguatge.

3. Quan comencin a llegir cal que sigui divertit. Els nens no han de sentir-se avaluats i les activitats de lectura han de tenir diferents formats: llegir contes, llegir cartells, jugar amb les lletres i les paraules, buscar coses que els interessin per internet, els còmics, acudits o endevinalles, jocs de pistes, fer obres de teatre, etc.

4. Els pares hem de fer de model: cal viure la lectura amb passió. No serveixen de res els discursos sobre la importància de la lectura. Cal que els pares demostrem el gust i les ganes per llegir, en fem comentaris, compartim informacions de llibres, i en definitiva que demostrem com ens diverteix i ens emociona la lectura.

5. Cal convertir la lectura en un hàbit. Per a fer-ho cal que els hàbits bàsics (menjar, higiene, vestir-se, dormir) estiguin assolits. No podem demanar a un nen que es responsabilitzi d’una tasca tant complexa com la lectura si nosaltres encara el vestim o el banyem. Hem de tenir en compte que primer els nens han d’assolir els hàbits bàsics per poder interioritzar l’hàbit de lectura, però que més endavant cal tenir la lectura ben assolida per poder accedir als hàbits d’estudi, que són encara més complexos.

6. L’ambient de lectura ha de ser relaxat, sense presses i sense sorolls com la televisió engegada o un germà jugant a la vora.

7. Cal no renyar mai als nens per llegir malament. En tot cas podem fer de model, llegint nosaltres de manera lenta i molt entonada, perquè els nens aprenguin a fixar-s’hi bé, i així la lectura sigui divertida. Si llegim una estona nosaltres i una altra estona ells, no se’ls farà tant pesat, podem ensenyar com fer-ho sense renyar, i podem fer comentaris i bromes sobre la lectura per tal que l’estona sigui divertida.

8. Cal ensenyar-los a deduir què passa pel context, a connectar el que passa amb informacions o experiències prèvies, a predir en funció dels indicis que hi ha a la vista. Totes aquestes habilitats seran necessàries per entendre un text escrit a segon i tercer cicle de primària.

9. Si al nostre nen o nena li costa llegir, s’equivoca sovint i es posa amb tensió, cal donar-li la instrucció que llegeixi a poc a poc, amb calma. Primer cal anar guanyant precisió i quan la lectura estigui ben adquirida i s’automatitzi ja guanyarà velocitat. Intentar córrer abans de fer-ho bé a vegades encara bloqueja més l’aprenentatge de la lectura.

10. Hem d’estar atents i veure si cal la intervenció d’un especialista. Davant del dubte sempre és millor portar-lo a fer un bon diagnòstic abans d’esperar a que el nen fracassi intentant avançar tot sol.